Tot el soroll que fa que no pugues pensar
s’atura de sobte i tu mirant al teu voltant
com si fórem tots estranys, com si fórem estranys.
este abraç que ofega quan vol ser sincer
i estes paraules que cobren un sentit invers
són espines d’un roser, són espines d’un roser.
Fora del riu
semblen no passar les hores
s’escapa l’estiu
i tu encara dret allà pensant
en si l’aigua mullarà
i clar que l’aigua mullarà
l’aigua mullarà
perquè l’aigua mulla.
Este dolor que penses que ningú compren
té la remor de tants dolors iguals que el teu:
cada muscle té una creu, cada muscle té una creu.
Fora del riu
semblen no passar les hores
s’escapen estius
i tu encara dret allà pensant
en si l’aigua mullarà
i clar que l’aigua mullarà
l’aigua mullarà
perquè l’aigua mulla.
