Estic fora de control,
de pena i de dol,
aquí no hi ha consol,
ferida mal curada sempre cou.
I ara hi ha un clam que exclama.
Si volen por hi ha flama.
Si venen trobaran un poble dret sabem que tramen.
Tenim memòria encara.
Tenim gravades cares.
Sabem d’on venen bales i sabem qui ens dispara.
Quantes queden i quantes se’n van.
Quantes van caure, quantes perduraran.
Quantes vides perdudes a un malson,
que encara dura i per elles…
Estic fora de control,
de pena i de dol,
aquí no hi ha consol,
ferida mal curada sempre cou.
I aquí ja ningú xerra,
de quants cossos baix terra,
de tota una memòria abandonada en carreteres.
Tenim destral de guerra
i aquesta mai s’enterra.
Tenim masses ferides que no tanquen i no curen.
Tot el que cura, cou!
Crits silenciats faran renou!
Història s’escriurà de nou!
Filles d’una esperança, netes del trenta nou!
Estic fora de control,
de pena i de dol,
aquí no hi ha consol,
ferida mal curada sempre cou.

