Perquè quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu? L’avorriment i l’estultícia feta poble?
On és el glamour i l’escatologia que ens caracteritzaven?
On és l’esperit de carrer del barri xino d’en Vallmitjana i d’en Casavella?
I la picaresca de sota Montjuïc, la salabror quinqui de la Barceloneta,
on heu deixat l’alegria rumbera dels gitanos de Gràcia eh?
Si ja no som ni això, autoexiliem-nos!
fora catalans dels Països Catalans!
Preferim les picants espècies d’orient i les discoteques llatines on la gent es pega, sí, però almenys ballen, collons! Almenys ballen!
Preferim els sevillanos que nos hablan amb la zeta, preferim els pares i avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià! Juntem-nos!
Universal i ultra-local, la catalanitat és viatjar molt i dir que tot és una merda
és desitjar secretament fotre el camp per tornar sempre
és en Francesc Pujols fotent-li el dit a la xona de la Lídia de Cadaqués
són en Dalí i en Lorca tocant-se gens dissimuladament el cul
és en Josep Pla!
És en Josep Pla pelant-se-la davant d’un plat de seques
Volem un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, de llargues sobretaules i d’infinits vermuts, de festes majors de barri i fora macroespectacles, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música, volem el del modernisme més passat per absenta i del romànic de la cara fosca dels Pirineus, de les revoltes populars, les organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Delta lisèrgic i del Montseny satànic!
Volem el país que va engendrar Ausiàs March, i en Santos i Budellam, i en Puigserver, l’Ovidi Montllor, la Carmen Amaya, i la puta mare que els va parir a tots! Espitregats o amb corbata de seda, (fora caspa botiguera!), o els carrers o els palaus! De les barricades al cel (de neó del Paral·lel).
O ara o mai!
