Foc lent

Tot allò que t’atrau
Fes-ho a foc lent sense pausa
Més valenta és la causa
Si ho fas conscientment
Què difícil la calma
Quan dins teu sents la flama
I el teu cos et reclama
Viure’t vivament

Foc lent,
Si estàs calent i tot et crema
Si ho vols suculent
Para’t i fes-ho a foc lent

Foc lent,
Si sens l’espurna et sents nocturna
Si ho vols suculent
Para’t i fes-ho a foc lent

Foc lent,
Si sents la brasa com t’abraça
Si ho vols suculent
Para’t i fes-ho a foc lent

Foc lent,
Sents l’ànima animal a dins teu
Tu ho vols suculent
Para’t i fes-ho a foc lent

Tot allò que t’atrau
(…)

Foc a la nit, foc a la sort
A mi em cala el pit, a mi em cala fort
Des que vaig néixer, fins a la mort
L’he trobat dins de la mirada de la gent i deixa’m dir-te que

No n’he vist dos d’iguals
N’hi ha de petits i grans
Uns són més serens i altres fan cremar al voltant

Pots voler-lo apagar
O aprendre a gestionar
Pot paralitzar-te o per dins fer-te cremar
Para i escolta

Tot allò que t’atrau
(…)

És el que ens cou,
és el que fa encendre la cendre,
entendre que no es pot comprar ni vendre

El foc que ens crema per dins
És el vell foc que ilumina els camins
És el vell foc que escalfa el meu pit
Que desfà la sort entre els meus dits

És un foc que s’encomana
És l’herència de la mare
Em connecta amb ma germana
Em fa sentir que sempre és ara

Tot allò que t’atrau
(…)