Quan et busque i et trobe,
ai!, jo em desfaig…
Quan t’acostes i em toques,
ai!, tu t’apagues…
Jo, com una nit d’hivern,
una glaçada a l’estiu,
com un terròs al gin
que va surant
seguint aquell llumí
que és cada cop més gran
i guia el meu camí.
Jo, que ja veig el final,
que arribe a distingir
la silueta amb els dits
i salte per véncer l’esglaó,
prepare aquell petó
que havia guardat tant de temps al cor.
Quan et busque i et trobe,
ai!, jo em desfaig…
Quan t’acostes i em toques,
ai!, tu t’apagues…
Les besades glaçades
no arriben mai.
Abraçades que fonen
el cor gelat.
Veus a l’horitzó l´hivern
i et fa ballar els cabells,
que són de foc calent
que va cremant
tot el dolor que sents
i que no et deixa oblidar
aquesta nit de fred.
Veus com tot es va entelant
i ja pots distingir
la silueta amb els dits,
abaixes i s’esdevé el final
ballant aquesta dansa,
cançó de foc i de gel, d’amor i enyorança.
Quan et busque i et trobe,
ai!, jo em desfaig…
Quan t’acostes i em toques,
ai!, tu t’apagues…
Les besades glaçades
no arriben mai
Abraçades que fonen
el cor gelat.
