Tinc por a estar sense tu, sense refugi i sense color,
sense tendresa i sense passió, sense el teu fràgil cor,
no em deixis sol amor.
només penso en abraçar fins que la pluja passi,
fins que la lluna brilli
i la teva pell sigui la meva pell, i els teus petons siguin la calma d’aquest cel.
no em deixis sol amor.
Si no estàs al meu, perdré el control
i la universitat sentirà el dolor.
tot passés i tot quedés i no seré més que una roca.
si torno a pensar que et oblidaràs del foc en l’ànima dels dos,
em derrumbare i mai tornaré a veure la llum en ningú més
tinc por a estar sense tu,
por de no saber viure sense mirar mai enrere,
sense tenir mai un nou intent
sense pensar que vingui el que vingui serà igual,
sense buits que omplir
Si no estàs al meu, perdré el control
i la universitat sentirà el dolor.
tot passés i tot quedés i no seré més que una roca.
si torno a pensar que et oblidaràs del foc en l’ànima dels dos,
em derrumbare i mai tornaré a veure la llum en ningú més
tinc por a estar sense tu, sense res que m’importi,
sense ganes de somiar,
no tenir-te al costat del meu, és danyar la primavera
i passar la vida sencera
preguntant perquè.
