Tu sols mou-te, ens aturarem en el present;
just a les portes d’aquest univers paral·lel.
Amanyaguem el rostre, que t’he somiat tan a prop;
érem a les fosques, ens hem magrejat fins al moll de l’os
Resseguiré la teva ombra,
com si fos l’últim que faig en aquest món.
Trobant respostes a les preguntes
que m’ajudin a dormir sols un segon.
Abraçat al teu rostre blanc,
somiant moments que fan mal.
M’he intentat fixar amb el que em deies,
però m’he perdut en algun racó.
Saps que em costa estar atent a les coses,
m’he deixat endur per la teva olor.
I aquest tel irisat i clar.
Et veig les mans no les puc tocar.
Som al mig de l’espai sideral.
Tens el cos tan dolç, el vull provar.
Tu sols mou-te, ens aturarem en el present,
just a les portes d’aquest univers paral·lel.
