Dies i nits junts i sense dormir
sobre el terra fred i humit.
Coixins de paraules fetes per compartit,
tot el que ens quedava d´ahir.
Queda molt per caminar.
Queda molt per endavant.
Queda molt per recordar,
perquè això ens ha de portar
fins al final.
El que tenim és poc o molt, no ho sé,
el que sí sé, és que ho hem fet junts.
Però la distància és cada cop més gran,
quan més a prop del cel, més lluny.
