Fins a quin punt no és el temps
camí d’aprendre que tems?
Posat a viure, pels pares,
creus que, sol, la mort encares.
I t’adones que és la vida
qui n’esdevé destruïda,
quan per la por de patir,
resultes reu i botxí.
Que les històries capgires
i et lleves la pell a tires.
