Finals de passacaglia

Perduda sospira la nit;
enyora la teva mirada.
Aromes de lliri florit
somnia la terra cansada.
És un espurnall
el cel estelat, s’apaguen
els ecos al fons de la vall.
Pels marges oneja la flor
i l’aire és una ala feixuga.
Diria’s que l’ombra d’un plor
ens torna la joia poruga.
Si em fessis adéu,
el vol de les veles i el batre
de totes les ales és teu.
De veure la flor que es marcí
temies la llum de l’albada;
jo sento la nit i el matí
esclaus de la nostre besada.
Ja l’ombra s’esborra
i cau un estel en el cel
com un ganivet a la sorra.