Serem allò que volem si agafem molt bé l’onada
i ens deixem endur pel temps.
Aparcarem tota la mandra
i ens traurem de les espatlles tot el pes.
Farem unes escales per tocar el cel
per penjar-hi núvols d’aigua quan apreti la set.
Aprenem de casa passa una dansa que es desplaça
que viatja sense equipatge, que deixa petjada per on passa,
i no s’arronsa, ni s’espanta,
és curiosa i molt amable, és lleugera i no descansa,
no té pressa i li salten llàgrimes que no s’amaguen
quan davant seu insòlits paisatges ens abracen de petons
per aquell que vol…
Caminar sense tocar els peus al terra,
palpar i escoltar les patades d’un ventre
de la mare que ja no pot esperar
que despertin tots els poetes!
Som fills d’una lluna que ens despulla totes les pors,
som una espurna enmig d’una nit de dol,
som una suma que empeny amb il·lusió
tot d’una un crit que desploma l’ànima del que vola sol!
Tirarem cançons a l’aire perquè les reculli el vent,
que es desplacin i s’escampin com la tinta en un paper.
Seguirem la tradició dels més antics,
dels que no tiraven res i feien servir més l’enginy.
Escoltarem les dites velles, carregades de raó,
farem de la saviesa el nostre gran tresor,
així que ens traurem la son de les orelles,
i encendrem un foc,
hi cremarem alcohol i males herbes
i viatjarem arreu del món…
Caminar sense tocar els peus al terra,
palpar i escoltar les patades d’un ventre
de la mare que ja no pot esperar
que despertin tots els poetes!
