Facilita prudent els diàlegs
que fabrica gent de tot arreu.
Sent totes les converses fugaces
que parlen que criden anònims parlants.

I sent les passions dins la línia,
els secrets dels més íntims amants,
la trucada que no és despenjada,
el so curt i mut d’un somriure amagat.
La promesa que neix de nostàlgies,
una forta abraçada abans de penjar.

El fil telefònic és el confessor,
escolta els diàlegs, converses de tots.
I callat transporta les dues direccions
sempre puntual sigui lluny sigui a prop.

Quadrats blancs i negres fan de transmissors
perquè així les peces s’expressen millor.
El tauler ofereix cobertura a tothom,
des l’últim peó fins el rei poderós.

Sent totes les paraules amargues,
el soroll trencat d’un plor allargat,
les mentides improvisades,
en línia és més fàcil que quan s’és davant.

La textura d’una veu llunyana,
petons que mai arriben del tot,
un silenci carregat d’enyorança,
un t’estimo esperant a un contestador,
els records de la llarga distància,
que més emocionen com més lluny s’està.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /