Ma fam, Anna, Anna,
se’n va amb el teu ase.
Si em queda gust ja no és gaire,
només per la terra i les pedres.
Din! Don! Pasturo l’aire,
els rocs, el ferro, les Terres.
Gireu-vos, fams;
pastureu, fams,
el prat dels sons,
els amables verins vibrants
dels lliri-joncs.
Els còdols que un pobre xafa,
les velles pedres d’esglésies,
els cantals, fills dels diluvis,
pans gitats per les valls grises.
Fams meves,
del negre aire, extrems;
el blau campaner.
És l’estomac qui m’estira,
és el dolor.
En terra han crescut les fulles.
vaig a la carn de podrides fruites.
Dins del solc és on jo cullo
la dolcesa i la violeta.
Ma fam, Anna, Anna,
se’n va amb el teu ase.
