Festa amb morts

Me’n vaig de festa amb morts,
ells mai tenen cap pressa.
Surto de festa amb morts,
dels vius pocs m’interessen.
Ho tenen tot ja fet
i no poden cagar-la,
revelar-se tot d’una
com uns gilipolles intractables.
Tot en ells és perfecció,
la seva actitud irreprotxable,
no canviaran de posició,
són del tot insubornables.
Me’n vaig de festa amb morts,
ells mai tenen cap pressa.
Surto de festa amb morts,
dels vius pocs m’interessen.
Han travessat el teló,
saben què hi ha a l’altra banda.
No hipoteca el seu coratge
ni la por ni l’esperança.
Saben el que de veritat importa
i no s’estan per tonteries,
ni sortiran per la tangent
quan vingui mal dades.
Ells són reals, no són un simulacre.
Ells són reals, no fan psicodrames.
Ells són reals, no són un simulacre
ni actors de quarta fila d’una pel·li barata.
Me’n vaig de festa amb morts.