Fent caure fronteres

Passen els dies canviant-nos la història,
fent caure fronteres del nostre camí.
S’escolen les hores pels nostres dits febles
trenant noves rutes de cada destí.
Passen els dies obrint-nos ferides,
somnis a l’ànima que no han pogut ser.
S’escolen les hores pels nostres ulls joves
teixint camins que es poden refer.
A voltes ens calen dreceres,
camins que es dibuixen en dunes i estrelles,
senzilles passeres de pedra
per sobre de rius turbulents.
A voltes ens calen onades ben fredes,
escuma salada omplint-nos les mans,
moments que són únics
per fer-nos sensibles a viure l’instant.
A voltes ens calen nits llargues, eternes,
amb hores senceres per veure’ns ben nus.
A voltes ens calen nits fosques, callades,
ben plenes de somnis ardents.
Ens calen les mans més amigues
per dir-nos aixeca’t, et queda molt per fer.