Aigües medicinals cauen en pluja
sobre la teva cara rovellada.
La sang corre lenta, marca el pas decisiva
sense un color específic: del verd al blau.
Passes lentes i una veu
com l´oxigen que transpires
i cristal·litzes als pulmons
com un ferro roent.
I les rates se´t mengen el formatge dels ulls.
El jo es perd, la imatge vola,
la llibertat s´escola com fum.
Saps prescindir sense opció
del camí dur i contundent de la fi.
El president d’Amèrica
es descorda la bragueta…
És la fi.
El president d’Amèrica
es llença al buit…
i els corbs li vetllen la caiguda.
És la fi.
