La bellesa desitjada,
psicodèlica i naïf,
cada nit ve a visitar-me.
Entra de puntetes.
I comença, així, un estrany i breu diàleg
entre dos desconeguts.
Un recorregut incert, silenciós,
camuflats en la foscor.
En la foscor, se’ns dilaten les pupil·les,
ens obrim com dues flors.
És només un passeig virtual,o astral,
però em doblega com si fos real.
Papallona encantadora,
tant sovint ve a conversar.
Hores després, desapareix sense dir res.
El compte enrera torna a començar.
Ja t’enyoro abans de perdre’t novament,
amfitriona sideral.
Poc a poc et desenfoques dels records.
Només un tast de tu al meu coixí,
una altra nit, cada nit.
En la foscor, se’ns dilaten les pupil·les,
ens obrim com dues flors.
És només un passeig virtual,o astral,
i em doblega com si fos real, i visceral.
