L’amo va fort o és imbècil. Lo raïm que no pesa, les aulives a ramals, les aumetlles… qui les ha vistes les aumetlles? Un any més. No plou i tenim set. I també tenim set de foc. De foc, de justícia i de sobirania pagesa. Perquè qui mos aniria a dir que fins i tot ens robarien lo cremar!!? L’amo va fort o és imbècil.
[Text extret de l’article “Tenim set” de la Conca 5.1escrit per la Sara Pérez ]
I l’aixada, i l’aixada,
llaurant herbes cau el pal.
I la sega, i la sega,
ja no crema quan ens cal.
La veu calla, la veu falla,
si fa figa el meu eral.
Aixequem les nostres dalles.
Cridem fort, cridem ben alt!
Farina de cendra, és el pa del demà.
De la meva terra, riu que plora al mar.
Seré una pagesa sense por de cantar:
Meigas, bruixes, som dones del camp!
La saliva, la saliva,
del meu llac assedegat.
Ja no rega, ja no rega,
pa d’avui, gana vindrà!
L’amo piula, l’amo xiula,
fa patxoca en els de dalt.
Defensem la pagesia,
defensem-la a cop de falç!
Farina de cendra, és el pa del demà.
De la meva terra, riu que plora al mar.
Seré una pagesa sense por de cantar:
Meigas, bruixes, som dones del camp!
La xiqueta, la xiqueta,
la xiqueta va al mercat.
I no tenen i li manquen
les verdures del llaurat.
La moneda, la moneda,
pas li diu que ha germinat.
I la venda i la venda,
la botiga abaixa el cap.
Farina de cendra, és el pa del demà.
De la meva terra, riu que plora al mar.
Seré una pagesa sense por de cantar:
Meigas, bruixes, som dones del camp!
