El temps corre per la ciutat
buscant colors determinats
però el verb no hi és
ni tres semàfors enllà.
Farem un foc cremarem records
menys les cadires començarem de nou.
Veurem l’amor passar pels carrers
petonejant-se pel raval.
I puja amb mi t’estic esperant
com el rossinyol després de la tempesta…
Abans era jove i fràgil
i no creia el que sentia,
tu em vas dir: sigues autèntica
però encara no havia llegit Sèneca.
L’amor que tinc no és intangible
és món embriac és pura companyia
Les meves cançons sempre han parlat de tu
del teu balcó separat de poesia.
I vine amb mi, no puc esperar
anem de bracet per ciutat vella.
Pintarem els colors que hi falten
el nostre paisatge.
I anirem junts amb bicicleta
i buscarem aquella llibreta.
Farem un foc cremarem records
menys les cadires començarem de nou.
Veurem l’amor passar pels carrers
petonejant-se pel raval.
I puja amb mi, farem l’amor
t’estic esperant
com el rossinyol després de la tempesta.