Arri, arri, somereta!
Arri, arri, aset meu!
Prest serem dalt sa costeta,
ben a prop de l’amor meu.
Jo voldria ser mosquit
per entrar dins sa cabreta,
per veure n’Esperanceta
com se colga dins es llit.
L’amo en Nofre com no em dau
i un poc de tabac en coca
per calar-me’l dins sa boca,
que tenc es molí que em rau.
Oh, enamorada cruel!
Si no ho ets, ho has estada.
Voldria veure’t penjada
a n’es nuvolats del cel.
