Demòcrates, falsos xerrameques!
Demòcrates, corruptes i estafadors!
Demòcrates, no voleu la democràcia!
Demòcrates, aliats dels patrons!
Què voleu, voleu més policia?
Què voleu, viure sota control?
Què voleu, robar a la llum del dia?
Què voleu, l’estat del terror?
Demòcrates, esteu a dins les llistes!
Demòcrates, però no us donarem vots!
Demòcrates, deixeu que creixi l’ira!
Demòcrates, no apagareu el foc!
Què voleu, ser grans a dins d’Europa?
Què voleu, no respectar nacions?
Què voleu, engarjolar la dissidència?
Què voleu, consum i televisor?
I som fills d’una treva estranya
que es diu constitució.
Defenseu l’unitat d’Espanya,
com ho va dir el dictador.
Però contra els feixistes canya,
deien a la transició…
Però el maquillatge no enganya
feu pudor de porcs, porcs, porcs!
Demòcrates, PSOEs i reformistes!
Demòcrates, traïdors com el Pujol!
Demòcrates, com el Fraga ex ministre!
Demòcrates, porcs, porcs, porcs!
Demòcrates, falsos xerrameques!
Demòcrates, corruptes i estafadors!
Demòcrates, no voleu la democràcia!
Demòcrates, aliats dels patrons!
Què volem?, volem el comunisme
Què volem?, nova constitució
Què volem?, ruptura i no reforma
Què volem?, autodeterminació
Demòcrates, falsos xerrameques!
Demòcrates, porcs!
Falsos culpables i presumptes innocents
La sang és el riu que porta la vida,
la vida és adaptació i evolució en el medi.
El medi es la societat plena de gent,
gent que són rius enfrontats per la vida.
La vida ens enfronta amb ideologies,
les quals justifiquen els mitjans dels actes.
Actes que impliquen vessaments de sang,
i assequen els rius a mans dels botxins.
Botxins de raons guiats per la ment,
la ment que jutja el que està bé o malament.
Falsos culpables i presumptes innocents
assequen els rius de presumptes culpables
qui és culpable i qui és innocent?
Però qui es culpable i qui és innocent?
I quin és el lloc pels indiferents?
Són potser còmplices dels culpables?
I de l’assecament de sang innocent?
Però qui és innocent i qui es culpable?
Falsos culpables i presumptes innocents
assequen els rius de presumptes culpables
qui és culpable i qui és innocent?
El sentit de la vida és un misteri
i com a tal no s’ha de revelar!
Els misteris revelats decepcionen la ment,
i la ment enverina el cor de la gent.
El cor que mou el riu de la vida…
