Beneïdes mans que et ressegueixen
que geografien el teu cos
paisatge errant de carn i os
cementiri de neurones sobreestimulades

Ciutat humida a través del vidre
ara que res és el mateix
no hi voldria tornar més
com un cargol em tanco dins la closca

Pupil·les finalment emmirallades
respiracions acompassades
sensacions d’un fals infinit

El cos s’entrega sense lluita
els pensaments es dilueixen
i a poc a poc ens adormim
i a poc a poc ens adormim

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /