Amagant-se entre la gent,
rodejat pels pensaments,
respirant llarg, buidant el cap,
mira d’oblidar, cansat.
Frontera enllà, amb l’hivern se’n va.
Ve d’una ciutat
molt aprop del mar
on l’odi un dia va esclatar
i ara l’alba es confon
amb el foc de cent canons
que ningú pot aturar.
Vas seguint el riu del temps,
vas buscant uns ulls calents,
un estímul real,
una llum lluny del teu cap,
algú que et dongui la mà.
Rere el núvols s’amaga el sol,
dins del negre tots els colors.
Les portes s’obriran,
el vent s’emportarà
els estendards i banderes.
Naixeran milions d’estels,
s’obrirà clar l’horitzó.
El món serà un lloc per tothom,
no hi haurà captius,
combats, inferns,
exèrcits ni combats,
si som tots un al final.
Rere el núvols s’amaga el sol,
dins del negre tots els colors.
Les portes s’obriran,
la vida ensorrarà
les ambicions i els imperis.
Tots serem iguals.
Rere el núvols s’amaga el sol,
dins del negre tots els colors.
Les portes s’obriran,
el vent s’emportarà
els estendards i banderes.
Rere el núvols s’amaga el sol,
dins del negre tots els colors.
Les portes s’obriran,
la vida ensorrarà
les ambicions i els imperis.