No sé si mai t’ho he explicat
què em passava pel cap
quan tot va acabar

Com una espècie de conjur,
com una traca final
una catarsi grupal

Tothom va anar desfilant
dient ‘molt bé’ somrient
fins l’últim aplaudiment

I no sé com va anar, però es feia tard
les cortines se’m tancaven al davant
i amb un foco senital, buscava
unes mans que ja no hi són
per exigències del guió

No sé si mai t’ho he explicat
què em passava pel cap
quan em quedava en blanc

El públic anava remugant
i jo, que mirava amb por
què em deia l’apuntador

I no sé com va anar, però es feia tard
les cortines se’m tancaven al davant
i amb un foco senital, buscava
unes mans que ja no hi són
per exigències del guió

Instrumental

I no sé com va anar, però es feia tard
les cortines se’m tancaven al davant
I no sé com va anar, però es feia tard, tard

Uh

per exigències del guió

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /