Allà resta el que per sempre se’n va anar,
quan jugava a cromos dins del pati de terra.
Res d’allò no importa ja, ni ma mare em pot salvar,
on ets tigre amb l’or que he somiat
Ara queda només el reflex d’un nen petit
que bufava al bosc per que el vent li fes camí,
res d’allò no importa ja, ni escriure em pot salvar
on ets lluna que m’has de cantar.
Sortir per la porta acompanyant el braç a algú,
sentir l’anima mullada.
Sense descansar, només dormir pensant en tu,
ara on vaig de matinada?
L’aroma de l’acció,
tocar el fruit de l’amor,
mentre desfiles gaudeix les vistes.
Després de tant patir ballar sobre del llit yah
desenredar el teu nus, que no pensin per tu.
Ara estic perdut tremolo entre tants rumors,
entre tant de moviment.
On em vaig quedar buscant la sortida?
Seguint el reflex d’una escena vella.
I ella desperta imatges que han dormit,
I dóna formes, fragments d’aquell matí
El que realment importa: Deixar caure la sorra.
Entrar dins la cova d’ombres per encendre el llum
vull saber d’on ve aquest aire.
Sense descansar, només dormir pensant en tu
tanta pressa jo vull pausa.
L’aroma de l’acció,
tocar el fruit de l’amor,
mentre desfiles gaudeix les vistes.
Després de tant patir ballar sobre del llit yah
desenredar el teu nus, que no pensin per tu.
