Estic fart d’estar ací,
De viure al teu costat,
D’una ciutat com aquesta,
Que dona l’esquena al mar
Si me’n vaig a l’estació
Pujaré al primer vagó
No se on arribaré
Però segur que estaré bé
En tal d’estar a cent anys llum o més,
De la teua gent.
Disculpa les molèsties
Es necessari per a mi
Trencar la monotonia
Sempre seré el mateix…
Ja tinc vora a vint anys,
Se’m fa dur alçar el cap,
Crec que no vull formar part,
De la vida que m’havies reservat…………del teu forat.
I faré el que mai he fet,
Tot i que et sente malament,
Sé que no soc perfecte,
Però mai ho he pretés
