Flowin’ solitari, però jo tinc un dromedari,
flowin’ a diari m’abraço a l’abecedari.
En un jove paradís
fent apnea submergit.
Vull remar la barca,
vull que es perdi tot destí.
I en l’apocalipsi cantaré amb el meu amics.
Ja no em fa mal
el meu passat desintegrat.
Si el que fem és natural
m’és igual no ser normal.
Ja, si eso, quan m’adormi,
recupero la raó.
I demà, quan em desperti,
vomitem una cançó.
Perdo i soc feliç
en un món dividit,
mai jutjat ni empetitit
al mirall no he competit
Ja no em fa mal
el meu passat desintegrat.
Si el que fem és natural
m’és igual no ser normal
