Surt el sol,
a l’altra banda del mirall,
on veiem un món estrany
i al revés,
on el rellotge gira a l’invers
i una abraçada ens dóna ales
i sentim la brisa entre els arbres.
Però no vols, separar-te dels llençols
i em dius que em quedi.
I despertar
i que siguis al meu costat
en un món on els llums s’han apagat.
Que res no és etern,
però busquem aquell estel de foc
amb l’esperança que aparegui entre el no-res.
I quan tanco els ulls, et veig a tu.
I dormim,
fem d’aquell somni l’infinit
i de la son un passat en vela,
on les paraules segueixen l’estela de les cançons,
que havien sonat de fons
quan ens aguantàvem la mirada,
mentres la vida passava,
en un obrir i tancar d’ulls oooh
I despertar
i que siguis al meu costat
en un món on els llums s’han apagat.
Que res no és etern,
però busquem aquell estel de foc
amb l’esperança que aparegui entre el no-res.
I quan tanco els ulls…
I despertar
i que siguis al meu costat
en un món on els llums s’han apagat.
Que res no és etern,
però busquem aquell estel de foc amb l’esperança
que aparegui entre no-res.
I quan tanco els ulls…
I despertar
i que siguis al meu costat
en un món on els llums s’han apagat.
Que res no és etern,
però busquem aquell estel de foc amb l’esperança
que aparegui entre no-res.
I quan tanco els ulls, et veig a tu.
