I ara soc capaç de creure que el temps
Ens farà millors, que cura les ferides
I em ronda pel cap des d’aquell moment… que
Que en aquest forat no m’hi sento bé
He estat esperant a la segona via
Per si passava el tren que ens havíem promès
I és que ja he oblidat tots els teus perquès
Les teves paraules se les emporta el vent
I és que és massa tard per fer com si res
Sé que no em fas falta i és que res ja no m’espanta
Ara puc dir que he perdut la por
Ara que em veig més forta i el que pensis no m’importa
Ja puc dir-te que amb tu no era jo
Que no puc quedar-me, és el meu moment
I se’m fa difícil ara fer com si res
Tu que em veies fràgil, em serà més fàcil
Aprendre a estimar
Per això et deixo la mà
Corro entre la gent, fugint de tot el que vam poder ser
Que tu i jo érem foc, però ara ens ha glaçat l’hivern
I és que ja he oblidat tots els teus perquès
Les teves paraules se les emporta el vent
I és que és massa tard per fer com si res
Sé que no em fas falta i és que res ja no m’espanta
Ara puc dir que he perdut la por
Ara que em veig més forta i el que pensis no m’importa
Ja puc dir-te que amb tu no era jo
Que no puc quedar-me, és el meu moment
I se’m fa difícil ara fer com si res
Tu que em veies fràgil, em serà més fàcil
Aprendre a estimar
Per això et deixo la mà
Per això et deixo la mà
Sé que no em fas falta i és que res ja no m’espanta
Ara puc dir que he perdut la por
Ara que em veig més forta i el que pensis no m’importa
Ja puc dir-te que amb tu no era jo
Que no puc quedar-me, és el meu moment
I se’m fa difícil ara fer com si res
Tu que em veies fràgil, em serà més fàcil
Aprendre a estimar
Per això et deixo la mà
