Et conec dintre meu
resseguint sendes de llum.
I la veu de l’aire és càlida de sol.
Trepitges arena d’alba
entre les fulles silents.
I jo et pertany
tant com tu a mi.
En un regne llunyà
ens disposem a esbrinar
enigmes del dolor.
Espera’m viatger.
Que jo et pertany
tant com tu a mi.
