Seduït pels aromes
Pres de l’atmosfera
Blanc, blanc, blanc
Blanc
Blanc, blanc, blanc
Estrella fugissera
inunda els ulls tancats
blanc, blanc, blanc
Blanc
Blanc, blanc, blanc
Posseït com els vampirs
infectada la sang
a flor de pell
tot és un esclat
Aromes que t’obrin per dins
t’impulsen passes cap avant
Com irromp la millor melodia
en una orquestra sense so
Et sorprèn quan camines
entre fums i l’estrès
Olore el verd
mastegue l’aroma
veig la carn del fruit
i agafe la ploma
Açò t’agrada, sense preguntar per què
efervescència a la pell
Els prats humits llueixen un sol que plou
energia escampa arreu
Si poguérem guardar felicitat
per a altres instants
quan fos el cervell
o el cor glaçat
Ai la primavera!
li pegaries un bon mos
dentellada
Olore el verd
mastegue l’aroma
veig la carn del fruit
i agafe la ploma
Revolució dels sentits
l’oprimit se’n sortirà
serà ell qui acabe explotant
com l’abril fa
Aires regeneradors
ja no toquem terra
ja no toquem terra
Ja no toquem!
