Et sents perdut, desorientat i pinten bastos…
No hi ha paraules de consol.
Tanca els ulls i olora el cel,
com s’obre immens aliè a tu i a mi.
Superior en tots els sentits.
Em sento estrany.
Qui és aquest en el mirall?
Qui sóc quan tu em parles?
Qui sóc quan tu te’n vas?
Qui he de ser? Qui ets, quan et fas vell?
A on va a parar tot el viscut?
En un sac amb un forat. Una llibreta esborrada.
Un amor erosionat pel llast dels anys.
Em sento estrany.
Qui és aquest en el mirall?
Qui sóc quan tu em parles?
Qui sóc quan tu te’n vas?
Estrany…estrany…estrany …. estrany
quan tu te’n vas
