A les nits assegut a la foscor
veig més clar
que la vida m’ha deixat tot sol
lluny del meu passat.
Quan recordo les rialles dels
meus germans
sento les campanades del dolor
com van repicant
Miro el cel que m’empresona l’alba
dels records,
una casa, un bosc, uns pares i
el primer amor.
I les llàgrimes de la mare
dient adéu
són estels que m’acompanyaran
en les meves pors.
Visc la vida a tope
sóc un monstre de la nit
home-llop carregat de sexe
i un dimoni per veí.
Tornar, tornar,…
Tornar, tornar,…
una basca il·luminada pel
bon humor
que entre riures i manyagues fa
que em senti millor.
Les carns dures d’una dona i un
rock’n’roll,
a les nits a la foscor
ja no em sento sol.
Quan oblido les penes que
em fan plorar
els somriures i enyorances van
junts de la mà.
I llavors ja no recordo res
d’aquells camps,
només unes cases blanques i
un carrer empedrat.
Visc la vida a tope
sóc un monstre de la nit
home-llop carregat de sexe
i un dimoni per veí.
Tornar, tornar,…
Tornar, tornar,…
