Ja no t’amagues sota la pell d’ovella
teixida per l’àvia
que et feia el dinar cada dimecres,
ni se t’envermelleix el nas,
ni jugues amb l’alè
que se’t fa fum sota el bigoti,
les mans ja han abandonat
la gamma dels morats,
i ensenyes els dits dels peus
ennegrits en l’asfalt,
Però ni la calor, ni el sol,
ni la nit de foulard al coll
t’ha despullat les idees.
I mentrestant,
diguéssim que se’ns ha fet estiu.
les pigues que pinzellen subtils
les galtes tímides
pels primers sols de maig,
i els dies són llargs,
però les nits es fan eternes
a glops de cervesa en un terrat
i els diumenges a la tarda plou
i fins i tot el mar
ja no s’embrava amb gelor
quan decideixes perdre-li la por.
Però ni la calor, ni el sol,
ni la nit de foulard al coll
t’ha despullat les idees.
I mentrestant,
diguéssim que se’ns ha fet estiu.
