Estimada Marta, Pt. 1

Des de les hores mortes, talaiot, 
m’omplo la pell de dibuixos obscens 
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós 
et ressegueixo sines i malucs, 
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur 
amb la punta dels dits extasiats. 
Ets una sola i moltes. Complaent 
i complaguda alhora rodolem 
per un pendent insòlit. Cada gest 
perfà l’extrema intimitat del joc 
desmesurat i estricte. Marta, els mots 
que ens diem sense dir-los no són pas 
escuma sinó aigua, i el desig 
és un vast horitzó. Si tanco els ulls 
te’m fas present i esclaten els colors. 
L’arbre de llum tan densa dels sentits 
poblat de nou de fulles i d’ocells.