Potser no era el moment,
potser el lloc no acompanyava,
potser tenia por
de dir que et necessitava.
I és que jo estic per tu.
Per tu, per tu, per tu, estic per tu,
no sabia com dir-t’ho: estic per tu.
No ho sap ningú.
He assajat a davant del mirall,
he callat el que et volia dir
tants cops que ni recordo.
M’he sentit una idiota pensant
que era tard, ja m’havia fet gran,
però encara et tenia al cap.
Quants missatges d’amor
mai et vaig enviar,
massa voltes i voltes i voltes
per deixar-ho estar.
Quants missatges d’amor
mai et vaig enviar,
no vull deixar-ho estar.
I és que jo estic per tu.
Per tu, per tu, per tu, estic per tu,
no sabia com dir-t’ho: estic per tu,
i no ho sap ningú, que estic per tu.
Per tu, per tu, per tu, estic per tu,
no sabia com dir-t’ho: estic per tu.
No ho sap ningú.
Ei hola! Escolta, et va bé quedar aquesta tarda que et vull dir una cosa?
I és que jo estic per tu.
Per tu, per tu, per tu, estic per tu,
no sabia com dir-t’ho: estic per tu,
i no ho sap ningú, que estic per tu.
Per tu, per tu, per tu, estic per tu,
no sabia com dit-t’ho: estic per tu.
No ho sap ningú.
