Gremis que trontollen pel capbaix,
Salaris que s’escolen, entrebancs per fer calaix,
Adveniment dubtós, de mal pair,
Llarg sender de bosc que desemboca a cal botxí,
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
Parar un carro que trontolla al pedregar,
I ben corcat que deu ser ja,
De veres no s’amollen, brinden engrunes de pa.
Sinistres núvols enceguen l’esguard,
que tinguem sort, que ho paguin car,
Flamegin les fogueres, damunt càntics populars,
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
Anirem lluny sense recança,
Lluitarem pels grans anhels,
I, rebels, cantarem a l’esperança,
Tot alçant els punys al cel,
I que planegi, ben roig, el nostre estel
Brunzina el vent, tot fent camí,
Ronda un torrent de primavera sense fi,
És el moment, som el llumí,
Que ha d’encendre el vell fortí
