Cada dia és semblant,
tret d’aquell petit detall
que ho fa tot diferent.
Segles venen i se’n van,
moments de sorra pluja i fang
Nits de lluna plena i creixent.
Tot es mou al teu voltant,
i tu encara esperant,
que la pedra marxi del seu lloc.
Que es desprengui, que es desprengui, que es desprengui
I que algú et porti a veure món.
Massa temps ha passat,
però anheles llibertat,
que el teu cos es mogui sense por.
Que es desprengui, que es desprengui, que es desprengui
I que algú et porti a veure món.
Marbre cada vegada menys lluent
que observa com va passant el temps.
S’ha après ja totes les rutines
de la gent que al davant fa vida.
Estranys es queden observant
amb un desig enverinat
Gaudeixen del teu tancament.
Diuen que ets una obra d’art
i que sempre tens aquell posat
que ho mira tot intensament.
Tot es mou al teu voltant,
i tu encara esperant,
que la pedra marxi del seu lloc.
Que es desprengui, que es desprengui, que es desprengui
I que algú et porti a veure món.
Massa temps ha passat,
però anheles llibertat,
que el teu cos es mogui sense por.
Que es desprengui, que es desprengui, que es desprengui
I que algú et porti a veure món.
Marbre cada vegada menys lluent
que observa com va passant el temps.
S’ha après ja totes les rutines
de la gent que al davant fa vida.
