Som a la tardor del 99, cel roig,
Dins d’una autopista sense peatges cridant-li al vent
Cridant-li al vent, cridant-li al vent…
Al vent, al vent
Creuarem la línia de l’horitzó, tu i jo
Pren l’eixida cap a l’estat d’eufòria intermitent
Intermitent,intermitent,
Anem, anem!
Volarà sense gens de benzina
Va deixant un fum blanc d’espirals
Canviarà de forma instintiva
I et vorà com ningú t’ha vist mai
Volarà, com un llamp, més enllà, i es perdrà…
Vola molt lluny; vola, vola molt lluny
Desorientats tornem al mateix punt
Torna’t a alçar si algú dubta de tu
Vola molt lluny; vola, vola molt lluny
Veus aquell anunci en technicolor, llums de neó
Tot aquell que passa es queda sense pensar, per uns segons
Fora de temps, molt lluny de tot, 1999, la fi del món.
