Quan jo era petita,
no sabia res, no distingia el mal del bé . Quan jo era petita,
no tenia eines per decidir què era bo per mi.
Com una esponja que ho absorvia tot, tot passava a travé s de
mi sense filtres.
I ara, no us penseu, segueixo no sabent res. I ara, no us
penseu, segueixo sent petita, una esponja amb
responsabilitats.
Tot allò que no m’agrada de mi
un dia, algú , m’ho degué ensenyar, doncs no é s culpa meva!
i això , a vegades, a mi m’excusa d’haver-me equivocat.
Però a canvi d’aprendre i aprendre i aprendre i aprendre…
(aprendre a aceptar que m’estic fent gran)
(aprendre a estimar el que m’ha tocat)
(aprendre a actuar amb generositat)
