Fem cada matí el mateix,
ens preparem per fingir que no sentim res, de res.
Fem un cop de cap per dir que sí,
cada vegada que volem creure que controlem.
Per què em batega fort quan sento velocitat?
Per què tinc aquestes imatges rares al cap?
Per què no escullo res?
Per què m’enfonsa el pes?
Per què cada setmana em costa més?
Ma mare deia que no preguntés tant per què,
que de vegades hi ha coses que és millor no saber
que tot anirà a millor,
que no perdés la fe,
amb tant d’esforç jo soleta no podré canviar res.
Estem en peu pel cap de setmana i les vacances.
Estem en peu esperant el dissabte.
Res em cura l’ansietat,
reso ploro tant me fa,
només penso en acabar,
anem on ningú més va,
pujo i em torna a atrapar,
només caic si tu no estàs,
vuelve pronto
trae más,
sento a l’ànima un cristall.
Tant de bo fos tot més fàcil
Tant de bo fos tot més fàcil.
Estem en peu pel cap de setmana i les vacances.
Estem en peu esperant el dissabte.
Res em cura l’ansietat,
reso ploro tant me fa,
només penso en acabar,
anem on ningú més va,
pujo i em torna a atrapar,
només caic si tu no estàs,
vuelve pronto
trae más,
sento a l’ànima un cristall.
