Escurçant el camí finit més ràpid, embargat per el desig vital absurd, et dirigeixes al començament del final. L’esforç no gratifica, la depressió com a eina mesura, la sensació de decréixer augmenta de sol a sol. La determinació es perd entre mentides; ja no hi ha res nou. Superat el pic, l’escena de l’infinit, l’infinit descens, gravada en la retina. Comença la baixada, entre ànimes i farsants, acompanyat d’éssers inerts; el viatge sembla llarg.