Pots dir-me cap on vas i què t’espera?
Pots dir-me què en trauràs d’una quimera?
Pots viure amb tanta pressa i tant neguit?
Escolta’m bé:
Més val que ara t’aturis una mica
i pensis tot el món què significa.
Ja seguiràs després dintre la nit.
Sé prou bé que em diràs: No puc! No puc!
És el món el qui em mou, i la vida que duc!
Escolta’m bé:
Amic, si tu tinguessis una estona
veuries que també val la persona
i l’ànima que porta dins del pit.
Escolta’m bé:
Oblida aquest afany i mira enlaire
-ja ho sé, ja ho sé que això no ho pots fer gaire!
Veuràs com tot és gran i tu petit.
Sé molt bé que em diràs: No puc!
És el món el qui em mou, i la vida que duc!
Escolta’m bé:
No et pensis que ets tu sol amb aquest viure.
Ja ho veus que només puc fer-te un somriure.
Però t’ho dic de cor.
Però t’ho dic de cor.
Però t’ho dic de cor.
Escolta’m bé.