Comença el dia, 5 de la nit: “garba” i cistella
gorra de llana, el gos, carretilla i corbella
té grietes a la palma de la mà,
es riu quan veu aquella colla parlant de guanyar-se el pa.

I és pobre en una terra rica.
No eixirà el sol de bon matí,
la pluja mata el vi
mama natura mana i no ha fet el que toca,
entenc que ja no pot fer més,
tot té el seu procés.
Rata urbanita, no acostes eixes mans açí.
Ni saps com sap una tomaca ni el nom del veí
Molta riseta parodiant l’accent del poble
molta riseta fins que vinguis i teu cobren.
Hivern estrany. Ni fruita, pesca, ni parany
la coope paga, la terra traga, el riu és seca
canta el poeta
i jo li pregue a Déu per les cireres
que porten llum, abrils i primaveres

Que tiren “ett’s” i intermediaris
Que s’òmpliga el pantà, que pugin els salaris
Que els especuladors que caiguin morts, abonen els horts
Que al cole se’ns ensenye amor i territori.
Que menys liberalisme i més proximitat
més qualitat que competència:
de l’arbre al plat
Més comunió amb l’entorn, més patejar el camp,
més escoltar als Nostres iaios: més terra i llibertat.
Més repensar i més xixeta en cançonetes.
Prou d’impostar i al Treballar: el teu a mestre el respectés.
Alçar un marge és la teràpia pal “fluixet”.
Escenes quotidianes IV. Besets.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /