I estan xarrant
en un banquet del parc mirant les obres.
Li riuen a la vida
amb marques a les mans.
Pensions i un extra de merda per les taronges;
li ploren a la verge, els fa bullir la sang.
Creuen que amb un “garrot” girarien les tornes,
el retor amenaça: que a l’infern aniran ….
però l’infern ja el viuen amb lo poc que cobren,
van néixer amb la guerra i de la guerra van ….
Xarren ….
i uns diuen que ara tots és fàcil,
tot un camí per conquerir, quines coses
tota una lluita que guanyar, tranquil·lament ….
tot un passeig en llanxa,
tot un camí de roses
omplim d’amor les places,
fem que s’ho passen bé,
fiquem-o fàcil. Sense memòria no som res
La dignitat d’un poble
no es compta ni en xalets ni en guita
històries de presons i lluita. Aprén …
tot el que vulguis, que aquí nosaltres no tornem,
la vida és un viatge d’anada, tot el que tens
és molta roba, un cotxe, un pis i una boda
un look d’última moda
un “fardo” de bitllets.
Va criar 20 xiquets i encara camina ferma
té el pensament dispers l’àvia de la tenda
que juga amb els xiquets, que té la veu tan tendra
que mor i sempre viu al barri: eterna ….
ells són joventut, no desgast;
ells són narradors al teatre
purs i observadors
constructors del món
tot contra l’oblit i el desastre.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /