Suposo que l’amor és això,
quan et trobes tan de cop,
que un “m’agrades” sona fort.
Quan et busco a les palpentes
per dormir sobre el teu cor,
i unes mans caminen juntes
dins d’una butxaca ampla
i fem l’amor.
I un petó sota aquell arbre,
i un adéu a l’estació.
Un passeig per abraçar-te
i parlar d’algun malson.
Tots tenim peces trencades
que fan mal si hi toca el Sol,
i ara surt i no fa por
i l’hivern és confortable.
Vull que quan tornem a veure’ns
Barcelona tingui flors,
i els carrers s’omplin de vida
quan somriguis pels racons,
i estimar-nos per les places
i la teva habitació,
que em transporta a un altre món.
Ara vens i te m’apropes
i m’esclafo pel teu cos.
Suposo que l’amor és això,
o no, però és nosaltres.
