Hi ha dies que el món és normal.
Sa caixera avui sortirà tard,
els seus fills l’esperen per sopar,
quin detall.
És normal que t’agradin els temes existencials.
És normal que demani un cafè amb llet per berenar.
És normal que no dormis si no tens el teu coixí.
Són normals tantes coses.
Hi ha dies que el món és normal.
És veïnat des quint m’ha confessat,
que fa dies ha perdut sa por,
a volar.
És normal que m’excitis quan te poses a ballar.
És normal aturar el microones just abans.
És normal tenir son quan es llum està apagat.
És normal posar música a cateva amb volum alt.
Hi ha dies que el món és normal.
Es taxista avui mos ha contat,
que ha duit a casa seva un recien nat,
quin regal.
Hi ha dies que el món és normal.
Ara fa quatre anys que s’ha casat,
na Maria torna a ballar,
el seu Vals.
És normal.
És normal.
És normal.
És normal.
És normal que vengueren i de casa te tragueren.
És normal tenir gana i que te mengis una cama.
És normal que dos galls a un galliner no canten bé.
És normal tenir por a ses cuques de Manacor.
És normal.
