És massa tard

És massa tard
Mentre dormia amb tu
i somiàvem junts,
corrien inclements
les agulles del temps…
Fa un instant era ahir
i demà ja és aquí…
Van tant de pressa els anys
potser ja no ens en queden tants.
Va ser tan fugisser
l’amor d’aquell hivern,
se’ns va fondre aquell maig,
i ara ja és tard…
Vivia sempre en mi,
però de cop s`esvaí.
Van tant de pressa els anys
potser ja no ens queden tants.
Jo, que sempre he cantat
la meva llibertat,
no sé què ha passat,
s’ha fet tard…
Sé que hi ha alguns amors
que creixen malgrat tot…
Van tan de pressa els anys,
potser ja no ens queden tants
Per això he decidit
fer cas als meus desigs,
i, si em plau de cantar,
no me n’estic…
Per als infants d’avui
i es qui ho érem ahir
van tant de pressa els anys,
potser ja no ens queden tants…
Com giren, inclements,
les agulles de temps…
I giren, i giren inclements.
Les agulles del temps.