De dalt la lluna en penja un jai
-ho veureu en nits abans de pluja
I, sobretot, amb cel serè.
Té un ull cluc que encara espia i reitera veure-hi clar.
Ho va jurar -i ho perjura,
mal per això l’hagin penjat allà damunt
i condemnat a veure-ho tot
–la nit de tot-
tot menys la lluna.
