Un pagès ha de mester
un missatge per llaurar,
i es primer que va arribar
Ja s’avenen d’es lloguer
Déu faci que llauri bé
en tenir bon bestiar.
I es dilluns de bon matí
aquest homo ja ha arribat.
– L’amo, ja me podeu dir
per on hem de començar.
‘narem molt prop d’es camí
en haver fet de berenar.
I allà on no trobarem moll
crec que farem feina bé-.
I ja es carrega s’eixanguer
i s’arada dalt es coll:
– Ja veureu com si Déu vol
sa feina mos ‘narà bé-.
Ha junyit es bestiar
i és partit per sa vorera,
ja el veus amb sa cul arrere
qui li güida a arrossegar
i no el pot desenganxar
i es bestiar que no es fa arrere.
L’ha pogut desenganxar
i resol de tornar a partir
i un poc que es va descuidar;
ja el té en es mateix forat:
– Oh! forat endimoniat,
aquest forat m’ha de matar.
Fa trenta anys que som casat
i no m’hi havia vist mai
es passar tant de treball
com pas amb aquest forat.
– Oh! forat endimoniat,
aquest forat m’ha de matar.
